LES
OBRES RECUPERADES
No
és pas cap novetat que la nostra postura és la de la recuperació dels nostres
autors, desig expressat en diverses ocasions en les pàgines d’aquest butlletí.
Per aquest motiu us podeu imaginar la nostra satisfacció, més enllà de la
mateixa qualitat musical, del goig d’escoltar les obres que el passat 11 de
setembre es van interpretar al Palau de
MANEL -10 MILLES PER VEURE UNA BONA ARMADURA
Guillem
Gisbert, Roger Padilla, Martí Maymó i Arnau Vallvé segueixen la línia del
seu primer treball, aquesta vegada amb el suport de diversos instrumentistes
convidats, la coral Arsinova i les vocalistes Clara Molins y Gisela Follà.
La
conjunció folk pop de Manel barreja de la música popular catalana amb matisos
de música més europea, funciona a la perfecció a peces com “Boomerang”
(potser la millor del disc) o “Anniversari”. Menció especial requereix
la cançó “Deixa-la, Toni,
deixa-la”, amb més que clares empremtes d’havanera.
Maite Fernández
LLIURAMENT DEL GUARDÓ FELIP
PEDRELL
El diumenge 21 de novembre l’Associació Musical de Mestres Directors,
de Barcelona, va fer el lliurament
del “Vè Guardó Felip Pedrell”. Aquest guardó es dóna a un músic català
en reconeixement a la seva trajectòria al llarg dels anys i a la seva aportació
a la cultura i la música del nostre país.
En aquesta ocasió va recaure en la persona de Joan Úbeda i Comas, com
a reconeixement de la seva llarga i fructífera trajectòria musical en diversos
camps: musicologia, direcció i composició. Fer un resum d’aquests treballs
ens faria omplir moltes pàgines, per això
només ens aturarem en alguns dels més destacats.
Deixeble d’Higini Anglès és titulat en Llicenciatura i Magisteri en
Cant Gregorià i Llicenciat en Musicologia, títols obtinguts al Pontifici
Institut de Música Sagrada de Roma. Els seus treballs de recerca musicològica
han estat preferentment dedicats a la música gregoriana i polifònica religiosa
i a la recuperació d’obres d’aquest tipus. Fa molts anys que en el
butlletí “Vibracions”,
de l’Associació Musical de Mestres Directors, número a número,
va presentant la història de la música des del cant gregorià al
barroc, i molt especialment el barroc espanyol, així com la relació de
centenaris mensuals de fets referents a la música mundial i les seves
singularitats. A Ràdio Estel porta més de 5.000 programes parlant de la música
i les seves anècdotes. En Joan Úbeda és un gran especialista en els treballs
sobre Bach i Mozart. En fi, que
sense fer soroll va deixant una forta petjada en els coneixements històrics de
la música.
L’any 1977 li fou concedit un ‘Accèssit’ de l’Institut
d’Estudis Catalans (el premi havia quedat desert) sobre “Notació Catalana dels Manuscrits de Sant Romà dels Bons
d’Andorra, comparada amb
És autor del llibre “Lèxic
musical. Els noms de la música” editat per Oikos-tau el 1998.
Per acompanyar musicalment aquest acte es va comptar amb la col·laboració
de l’Orfeó Sarrianenc que, amb la seva directora Carme Maestre al davant, va
donar el toc de qualitat de manera entranyable al lliurament d’aquest guardó.
Cal fer esment que van oferir un “Benedictus” d’en Francesc Forns i Sabaté, músic prou
desconegut del qual en Joan Úbeda va recuperar el seu tradicional “Rosari Pastoril” que des de fa molts anys es venia cantant a
Sarrià per la festa de Sant Vicenç i que havia quedat en l’oblit; una mostra
més del seu treball per la nostra música.
Jordi
Gargallo
UN
CONCERT BEN PRESENTAT I BEN EXECUTAT
Així va ser el concert que l’1 de novembre inaugurava, a l’Auditori
del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, el “Cicle de Concerts
Tardor” de l’Orquestra de Cambra Catalana que dirigeix en Joan Pàmies.
Aquest concert va estar dedicat al “Centenari de la mort d’Isaac Albéniz”
i el conformaven quatre obres d’admiradors de la seva música com ara Claude
Debussy o Enric Granados i del seu
mestre Felip Pedrell.
L’orquestra, formada per Stanislav Stepanek i Ingrid Barrionuevo
(violins), Zsolt Tottzer (violoncel), Esteve Colomer (contrabaix), Montserrat
Gascón (flauta), Montserrat López (oboè), Joan Pere Gil (clarinet), Rubén
Chordà (trompa), Viviana Salisi (piano) i Cristina Morales (harmònium), va
interpretar primer l’obra de Debussy “L’après midi d’un faune”
amb l’arranjament d’Arnold Schönberg, de la qual cal destacar la correcta
atmosfera creada per la conjunció i la sonoritat dels instrumentistes. Van
continuar amb la interpretació del “Cant del matí” de Felip Pedrell,
una obra molt emotiva i de gran interès del mestre de Tortosa, lamentablement
poc interpretada, per la qual cosa cal agrair la seva audició i la seva excel·lent
execució. A continuació també vam poder escoltar el “Quintet en sol
menor” d’Enric Granados, que tampoc és habitual en els concerts i que
és una obra plena de força, elegància i misteri, tractament
que caracteritza el seu autor, però que és lluny de la línia més goyesca
que li va donar més popularitat; aquesta és una obra més íntima i més
universal, una obra de gran qualitat i que el quintet va saber transmetre en
tota la seva intensitat.
Com
a cloenda del concert en Joan Pàmies va dirigir l’orquestra completa amb la
interpretació de “Poèmes d’amour” del poeta francès Armand
Sylvestre amb la música d’Isaac Albéniz, una creació molt allunyada de la música
d’arrels andaluses que tanta fama li va donar. Aquesta obra, que precisa
d’una recitadora, té una gran qualitat. El compositor aboca tot el seu
sentiment en un text i unes paraules delicioses que van ser dites per la
Margarida Aguyé, amb un francès melòdic i expressiu que va fer gaudir
un auditori que va premiar
tota l’actuació amb uns calorosos aplaudiments. Molt interessant la traducció
catalana de Joan Leita, projectada amb excel·lent gust. El mestre Joan Pàmies,
de direcció acurada i elegant, va tenir cura del més petit detall, tant de la
part musical com de l’escenogràfica i de la presentació del concert, i
d’aquí el títol d’aquest article “Un concert ben presentat i ben
executat” .
Jordi Gargallo
HONOR A
El passat 29 de
novembre l’Orquestra de Cambra Catalana, sota el comandament del seu director
Joan Pàmies, en el segon concert del Cicle
Tardor, fet a l’Auditori del Centre de Cultura Contemporània de
Barcelona, ens va oferir un concert molt entranyable, portava per títol
“Encontres” i va estar completament dedicat a compositors catalans.
Es prou coneguda la
sensibilitat d’en Joan Pàmies ver la nostra música doncs en els seus
programes no acostumen a mancar les obres dels compositors catalans de diverses
èpoques, des del barroc fins als contemporanis.
En aquesta ocasió
els autors triats per aquest concert foren Ricard Lamote de Grignon, el pare
Antoni Massana, Eduard Toldrà i l’Enric Morera.
No descobrirem ara la
qualitat de Ricard Lamote de Grignon, però si que lamentem no escoltar les
seves obres amb més assiduïtat doncs les seves composicions són d’una gran
qualitat tant pel que fa a la inspiració com a la seva construcció musical;
concretament els “Tres cants magiars”, obra que s’interpretà en
aquest concert, va deixar en el públic un senyal impagable de qualitat i la
incomprensió del poc que s’interpreta. El mateix passa amb les composicions
dels altres autors programats en aquesta audició, Antoni Massana, amb l’ “Andantino”
i la “Cançó de bressol” i Enric Morera, tot i que d’aquest
darrer, encara que esporàdicament,
s’han interpretat tant la “Dansa” com “Melangia” en
algunes comptades ocasions.
Pel que fa a Eduard
Toldrà no cal descobrir les seves “Sis cançons” doncs aquestes si
que, afortunadament, s’interpreten amb més normalitat ja que grans cantants
les han mantingudes en el seu repertori, però no és tant habitual fer-ho amb
la deliciosa instrumentació per orquestra de corda de l’Aureli Vila.
L’actuació de
l’Orquestra de Cambra va ser magnífica, amb una sonoritat, conjunció i color
molt destacat i amb una interpretació per part de Joan Pàmies plena de
sobrietat, sensibilitat i domini; atent, com és habitual en ell, els més
petits detalls, tant musicals com escènics.
Menció apart volem
fer de la excel·lent actuació de la soprano Assumpta Mateu a qui no pretenem
descobrir doncs ja són molts els llorers aconseguits, però si que volem
destacar el seu gran domini del diafragma que li permet filar des del pianissim
al forte i allargar la nota de manera exquisida, la seva dolça veu, la
seva musicalitat, i especialment la seva clara dicció en totes les vocals, el
que no és tant freqüent com deuria ser-ho en molts cantants.
En resum un concert
de gran qualitat al que la forta pluja caiguda moments abans a Barcelona i
potser la retransmissió del partit de futbol Barça – Madrid, jugat a la
mateixa hora, va restar una part del públic. No saben el que es van perdre.
El següent concert, tercer i últim del Cicle de Tardor de l’Orquestra
de Cambra Catalana es va fer el 20 de desembre a l’Oratori de Sant Felip Neri,
de Barcelona, com a Concert de Nadal, i el podríem titular com “Sobrietat
i coherència”. L’excel·lent ajustament de l’orquestra ens va oferir
simfònic i vocal d’alta volada.
S’inicià amb dues
obres de compositors catalans, la “Simfonia en Sol Major” de Carles
Baguer i el “Quoniam”, de
Pel que fa
a W. A. Mozart vam poder escoltar “Et incarnatus” i “Deh vieni,
non tardar” de Les Noces de Figaro, i de F.J. Haydn la seva “Simfonia
núm.
A més com
a “bis” ens van obsequiar amb la delicada ària de Pamina de La flauta màgica
de Mozart, una delícia d’interpretació.
Jordi
Gargallo